Ayuda
Un proceso participativo es una secuencia de actividades participativas (p.e. primero rellenar una encuesta, luego realizar propuestas, debatirlas en encuentros presenciales o virtuales, y finalmente priorizarlas) con el objetivo de definir y tomar una decisión sobre un tema específico.
Ejemplos de procesos participativos son: un proceso de elección de los miembros de un comité (donde primero se presentan unas candidaturas, luego se debate y finalmente se elige una candidatura), presupuestos participativos (donde se realizan propuestas, se valoran económicamente y se vota con el dinero disponible), un proceso de planificación estratégica, la redacción colaborativa de un reglamento o norma, el diseño de un espacio urbano o la producción de un plan de políticas públicas.
Fases del proceso
Es realitzen les aportacions
Procés de consulta pública prèvia a l'elaboració del text de l’ordenança municipal reguladora dels procediments d’intervenció en l’edificació, l’ús del sòl i el subsol i de la utilització privativa del domini públic local per l’execució d’obres (ORPIME)
ORPIME
Fecha de inicio / Fecha de finalización
29 jun 2026 / 31 dic 2026
Fase actual
Este proceso pertenece a
Acerca de este proceso
Previ a l’elaboració del text d’aprovació de l’ordenança municipal reguladora dels procediments d’intervenció en l’edificació, l’ús del sòl i el subsol i de la utilització privativa del domini públic local per l’execució d’obres (ORPIME), amb l’objectiu de recollir les opinions i aportacions de la ciutadania i dels subjectes i les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma.
L’Ajuntament de Llinars del Vallès, en l’actualitat, disposa d’una ordenança reguladora d’obres subjectes a comunicació prèvia pròpia de l’any 2004, i que va ser publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona amb caràcter definitiu en data 13 d’agost de 2004. En conseqüència, atès que la legislació urbanística vigent ha vingut incorporant modificacions normatives importants, resulta procedent realitzar la derogació de l’ordenança reguladora d’obres subjectes a règim de comunicació prèvia i procedir a l’aprovació d’un nou text d’ordenança que permeti introduir totes les variacions que la legislació urbanística vigent ha vingut incorporant respecte d’aquest darrer règim d’intervenció per a una gran part dels actes d’edificació, ús del sòl i implantació d’activitats i instal·lacions previstos a l’article 187 bis del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
Posteriorment, cal afegir que l’entrada en vigor del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 juliol, va desenvolupar i precisar el contingut i l’abast d’aquest règim, establint, entre altres aspectes, la diferenciació entre les actuacions subjectes a projecte tècnic i aquelles que no ho requereixen. En aquest context, l’aprovació d’una ordenança específica com seria dels procediments d’intervenció en l’edificació, l’ús del sòl i el subsol, i de la utilització privativa del domini públic local per l’execució d’obres actualitzaria el marc normatiu existent, també sistematitzaria les diferents tipologies d’actuacions i servirà per establir els requisits procedimentals i documentals aplicables en cada cas.
L’objectiu principal d’aquesta regulació és dotar el municipi d’un instrument normatiu clar, coherent i adaptat a la realitat actual, que ordeni de manera integral la intervenció municipal en els actes de transformació i utilització del sòl, del subsol i del vol. Així mateix, es pretén reforçar la seguretat jurídica de la ciutadania i dels professionals que intervenen en aquests procediments, homogeneïtzar els criteris d’actuació administrativa i facilitar una tramitació més àgil, eficient i transparent de les sol·licituds.
En definitiva, aquesta ordenança que es proposa aprovar i que s’ha previst en el Pla normatiu municipal per a l’exercici 2026 neix amb la voluntat de simplificar i racionalitzar la gestió administrativa en matèria urbanística, garantint alhora el compliment de la normativa aplicable i vetllar per una resposta municipal més eficaç a les necessitats de la ciutadania.
Els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa:
La normativa relacionada amb els actes d’intervenció en l’edificació i en els usos del sòl i del subsol ha experimentat, durant els darrers anys, una profunda evolució, materialitzada en diverses modificacions legislatives i reglamentàries que han alterat de manera substancial els mecanismes d’intervenció administrativa en matèria urbanística. Entre aquestes novetats destaca la progressiva implantació del règim de comunicació prèvia com a instrument ordinari de control administratiu per a determinades actuacions urbanístiques.
L’Ajuntament de Llinars del Vallès, en l’actualitat, disposa d’una ordenança reguladora d’obres subjectes a comunicació prèvia pròpia de l’any 2004, i que va ser publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona amb caràcter definitiu en data 13 d’agost de 2004. En conseqüència, atès que la legislació urbanística vigent ha vingut incorporant modificacions normatives importants, resulta procedent realitzar la derogació de l’ordenança reguladora d’obres subjectes a règim de comunicació prèvia i procedir a l’aprovació d’un nou text d’ordenança que permeti introduir totes les variacions que la legislació urbanística vigent ha vingut incorporant respecte d’aquest darrer règim d’intervenció per a una gran part dels actes d’edificació, ús del sòl i implantació d’activitats i instal·lacions previstos a l’article 187 bis del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
En el cas de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, no s’ha considerat necessari aprovar fins ara una ordenança específica reguladora dels procediments de llicència urbanística. No obstant això, ara es considera adient procedir a realitzar els tràmits per a la seva aprovació. Un cop aprovada, quedarà derogada l’ordenança reguladora d’obres subjectes a comunicació prèvia que el Ple de la Corporació va aprovar l’any 2004.
A tot això, també s’ha de fer esment que l’entrada en vigor del Reglament de la Llei d’urbanisme (RPLU) va completar el desplegament normatiu d’aquest règim, precisant-ne el contingut, els requisits documentals i el procediment aplicable, així com establint una delimitació més clara entre les actuacions subjectes a projecte tècnic i aquelles que en resten exemptes.
En aquest nou marc normatiu, es considera convenient i necessari dotar el municipi d’un instrument normatiu propi que sistematitzi i completi la regulació vigent, adaptant-la a les necessitats de gestió municipal i proporcionant una classificació clara i detallada de les actuacions sotmeses als diferents règims d’intervenció administrativa. Aquesta ordenança neix, per tant, amb la voluntat de reforçar la seguretat jurídica dels operadors i de la ciutadania, simplificar la tramitació administrativa, incrementar l’eficiència en la gestió dels expedients i garantir una aplicació homogènia i coherent de la normativa urbanística municipal.
La necessitat i oportunitat de la seva aprovació.
L’aprovació d’aquesta ordenança respon a la necessitat d’adequar la regulació municipal als canvis normatius produïts en l’àmbit urbanístic i en aquella normativa directament relacionada i d’aplicació d’aquesta Administració Local que incideix en els procediments d’intervenció administrativa sobre l’edificació i l’ús del sòl. La creixent complexitat del marc regulador vigent fa necessari disposar d’un instrument normatiu actualitzat que garanteixi la seguretat jurídica, l’eficàcia administrativa i la correcta aplicació dels règims d’intervenció urbanística.
En aquest context, es considera especialment rellevant el Model Tipus d’Ordenança elaborat i publicat per la Diputació de Barcelona, fruit d’un treball de sistematització i harmonització normativa dut a terme per professionals de reconeguda experiència i solvència tècnica en l’àmbit del dret urbanístic i de l’administració local.
Per aquest motiu, resulta plenament justificat revisar i adaptar els règims d’intervenció aplicables a les obres i als usos, així com els requisits materials i procedimentals exigibles, a les determinacions establertes per la legislació urbanística i per la resta de normativa sectorial concurrent.
D’altra banda, l’ordenança té com a finalitat regular de manera expressa el procediment de tramitació dels expedients sotmesos als diferents règims d’intervenció, estructurant-lo en dues fases successives de verificació: una primera fase de comprovació documental i una segona fase de verificació tècnica. Aquest model procedimental s’ha anat implementant progressivament en la pràctica administrativa del Servei d’Urbanisme, amb empara en la normativa reguladora del procediment administratiu comú, i ha demostrat ser una eina eficaç per garantir una gestió més àgil, ordenada i garantista dels expedients. Per això, es considera necessari incorporar-ne la regulació de manera expressa en el text de la nova ordenança.
L’Ajuntament de Llinars del Vallès considera convenient partir del model normatiu de referència elaborat per la Diputació de Barcelona i adaptar-lo a les particularitats organitzatives, funcionals i territorials del municipi, així com a les necessitats específiques del seu Servei d’Urbanisme. Aquesta adaptació també haurà de tenir en compte aquelles propostes que puguin rebre’s en aplicació de l’article 133 i que siguin considerades adequades per a formar part del text del document definitiu.
En conseqüència, es considera acreditada la necessitat i l’oportunitat de l’aprovació d’aquesta ordenança, atès que constitueix l’instrument idoni per actualitzar la regulació municipal, reforçar la seguretat jurídica dels operadors i de la ciutadania, i millorar l’eficiència i la qualitat de l’actuació administrativa en matèria urbanística.
Els objectius de la norma.
L’objecte de la present Ordenança és establir i desenvolupar, en l’àmbit competencial municipal, el marc normatiu aplicable als actes d’intervenció urbanística i als usos del sòl, del subsol i del vol dins del terme municipal de Llinars del Vallès, d’acord amb la legislació urbanística vigent i la resta de disposicions sectorials que hi resulten d’aplicació.
La seva aprovació respon a la necessitat d’adequar i sistematitzar la regulació municipal en matèria d’intervenció urbanística davant les nombroses i substancials modificacions legislatives i reglamentàries produïdes en els darrers anys, les quals han incidit de manera significativa en el règim jurídic dels actes de transformació, construcció, edificació, ús i aprofitament del sòl, del subsol i del vol, així com en els mecanismes de control preventiu atribuïts a les administracions locals.
Aquesta Ordenança configura un instrument normatiu de caràcter essencialment procedimental, orientat a garantir la seguretat jurídica, la simplificació administrativa i l’eficàcia en la tramitació dels diferents títols habilitants urbanístics. Amb aquesta finalitat, integra en un únic text la regulació relativa a la informació urbanística i als procediments d’intervenció municipal, establint de manera ordenada i sistemàtica els requisits, la documentació exigible i el règim de tramitació aplicable a cadascuna de les modalitats de llicència urbanística i de comunicació prèvia.
Igualment, la present Ordenança incorpora les determinacions derivades de la normativa reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques, tant de l’àmbit estatal com de l’autonòmic, amb especial atenció als principis de simplificació, proporcionalitat, eficàcia, administració electrònica i reducció de càrregues administratives.
Les reformes introduïdes per aquesta legislació han comportat una transformació profunda del règim jurídic dels procediments administratius i tenen una incidència directa en l’exercici de les potestats municipals d’intervenció urbanística, circumstància que justifica la seva incorporació expressa en aquest text normatiu.
En conseqüència, aquesta Ordenança es configura com l’instrument de referència per a la regulació dels procediments d’intervenció urbanística municipal, amb la finalitat de garantir una aplicació homogènia de la normativa vigent, reforçar la transparència i la seguretat jurídica de les actuacions administratives i facilitar l’exercici dels drets i obligacions de la ciutadania en les seves relacions amb l’Administració municipal.
Les possibles solucions alternatives reguladores i no reguladores.
De conformitat amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica i eficiència que han d’informar l’exercici de la potestat reglamentària de les administracions públiques, s’han analitzat les diferents alternatives possibles en relació amb la regulació dels procediments d’intervenció municipal en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl.
Alternativa 1. No adherir-se a l’ordenança tipus i mantenir l’actual règim normatiu dispers
La primera alternativa consistiria a no adherir-se a l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl i, en conseqüència, no procedir a l’aprovació de cap instrument reglamentari específic que desenvolupi aquest àmbit material.
Aquesta opció comportaria mantenir la regulació actual, integrada per una pluralitat de disposicions de diferent rang i naturalesa jurídica, sense disposar d’un marc procedimental sistematitzat i adaptat a les successives modificacions normatives produïdes en matèria urbanística i de simplificació administrativa.
En particular, la documentació exigible en els diferents procediments d’intervenció administrativa continuaria regulant-se de forma fragmentada en el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, en el planejament urbanístic municipal i en les seves normes urbanístiques, instruments que, en determinats aspectes, no incorporen de manera expressa les transformacions derivades de la implantació dels règims de comunicació prèvia i declaració responsable, ni de les reformes legislatives orientades a la reducció de càrregues administratives i a la racionalització dels procediments.
Aquesta circumstància dificultaria l’assoliment dels objectius de simplificació procedimental, seguretat jurídica, transparència i uniformitat en l’actuació administrativa, amb el consegüent risc de generar interpretacions divergents i una menor previsibilitat per a la ciutadania i per als operadors jurídics i tècnics.
Alternativa 2. Elaboració i aprovació d’una ordenança municipal pròpia
La segona alternativa consistiria en l’exercici íntegre de la potestat reglamentària municipal mitjançant la redacció i aprovació d’una ordenança pròpia reguladora dels procediments d’intervenció municipal en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl.
Sens perjudici que aquesta opció resultaria jurídicament viable i permetria assolir els objectius perseguits per la iniciativa normativa, la seva materialització requereix un procés d’elaboració especialment complex des del punt de vista tècnic, jurídic i organitzatiu.
L’elaboració ex novo d’un text reglamentari d’aquestes característiques exigeix una anàlisi exhaustiva de la normativa sectorial aplicable, la definició d’un règim procedimental complet, la redacció de la documentació tècnica associada i la tramitació administrativa corresponent, amb la consegüent dedicació de recursos humans i materials especialitzats.
Per aquests motius, malgrat la seva viabilitat jurídica, aquesta alternativa no es considera adequada ni proporcionada en relació amb els mitjans disponibles i els objectius perseguits.
Alternativa 3. Adhesió a l’ordenança tipus de la Diputació de Barcelona amb adaptació dels annexos municipals
La tercera alternativa consisteix en l’adhesió a l’Ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en l’edificació i l’ús del sòl i del subsòl elaborada per la Diputació de Barcelona, complementada amb l’adaptació dels seus annexos a les necessitats específiques del municipi, mitjançant la corresponent resolució de l’Alcaldia.
Aquesta opció permet disposar d’un instrument normatiu actualitzat, coherent amb el marc legal vigent i elaborat a partir de criteris tècnics i jurídics homogenis, garantint alhora la seva adequació a les particularitats urbanístiques, socials, econòmiques i territorials de Llinars del Vallès.
Partir d’un model normatiu ja contrastat facilita la implantació d’un règim procedimental clar, homogeni i adaptat a la realitat actual dels mecanismes d’intervenció administrativa en matèria urbanística, reforçant els principis de seguretat jurídica, eficàcia, simplificació administrativa i bona regulació.
Alternativa 4. Manteniment de la situació actual sense desenvolupament reglamentari
Finalment, s’ha valorat la possibilitat de no impulsar cap actuació normativa addicional i mantenir inalterat el règim actual.
Tanmateix, aquesta alternativa no resulta compatible amb la necessitat d’adequar l’actuació municipal a l’evolució del marc normatiu aplicable ni amb els objectius de simplificació administrativa, qualitat normativa i millora contínua dels serveis públics.
La manca d’un desenvolupament reglamentari específic perpetuaria les disfuncions derivades de la dispersió normativa existent, dificultaria la uniformitat dels criteris d’actuació administrativa i limitaria la capacitat de l’Ajuntament per proporcionar un servei eficient, transparent i jurídicament segur.
Cal recordar que les llicències urbanístiques i la resta d’actes d’intervenció administrativa en matèria urbanística constitueixen actuacions de naturalesa essencialment reglada, sotmeses als principis de legalitat i seguretat jurídica, circumstància que exigeix disposar d’un marc normatiu clar, complet i suficientment desenvolupat que concreti els requisits documentals, els tràmits procedimentals i els criteris d’actuació administrativa aplicables en cada supòsit.
Documentos relacionados
Referencia: llinarsdelvalles-PART-2026-06-2229